Entrevistas
Leave a comment

Smoking Souls i el seu rock alternatiu

En Vida Indie hem decidit donar-li veu a la música en català, i què millor que començar amb una entrevista a Smoking Souls?

Aquest grup de Pego (La Marina) conductor d’energia està format per quatre amics. A la veu i guitarra rítmica hi trobem a Carles Caselles, a la guitarra melòdica a Pau Camps, al baix està Miquel Àlvarez, més recent en la família però tota una màquina i a la bateria Josep Bolu.

Així doncs, després del seu primer àlbum “l’Espenta“ i el seu últim treball, “Nómades“, recorren quilòmetres oferint concerts canyers, els quals no deceben a ningú. El grup ens ha contestat una xicoteta entrevista.

Per què Smoking Souls?

Ens agradava la sonoritat d’aquestes paraules, van eixir mentre decidíem quin nom posar-li al grup, ja que no teníem cap nom i prompte realitzaríem el nostre primer concert. Elaborarem una llista de possibles noms mentre fumàvem pensant com podríem dir-nos.

Mirant enrere, a la vostra primera maqueta, era música en castellà excepte una cançó. Què vos va portar a fer lletres en català?

El que ens ha portat a cantar en la nostra llengua, és la normalització d’aquesta, cantem en valencià/català perquè és el que parlem cada dia baix de l’escenari. Després de fer cançons en castellà i inclús versions en anglés als principis del grup, ens adonarem que ens sentíem més còmodes expressant les coses com sabem dir-les, en la nostra llengua.

Quin referent o referents musicals destacaríeu en la vostra vida com a grup?

Les nostres influències o referents musicals provenen de la cultura del rock americà i britànic passant desde Foo Fighters, Biffy Clyro, Placebo, Manchester Orchesta , Mumford & Sons i un fum de grups més que va ampliant-se formant una llista de grups i música en constant renovació.

També afegir que molta gent diu que sou els Berri Txarrak de la música catalana, què opineu al respecte?

És inevitable sentir alegria quant et comparen amb un grup que admires fortament, però volem trencar també amb aquesta comparativa, possiblement en els inicis del grup es respirava una influència molt clara d’aquest grup que ha anat evolucionant cap altres perspectives diferents i també cap a altres noves sonoritats tractant de definir la nostra pròpia identitat.

Com definiríeu el vostre estil de música?

Aquesta pregunta sempre és una mica difícil de respondre, ja que bevem de molts gèneres musicals que clarament provenen del rock amb matisos i melodies pop que formen una espècie de rock alternatiu amb també ritmes i influències pròpies del hardcore.

Quina és la cosa més estranya o forta que vos ha passat en un concert?

Recordem durant els nostres inicis en un dels primers concerts en el poble de Pedreguer, durant el concert vam arribar a trencar dos parxes de bombo, una corda de baix, una corda de guitarra i fins i tot l’escenari va acabar amb un forat. Crec que no quedaven més coses per poder-se trencar. No vam poder ni acabar l’actuació, recorde les cares d’impotència, tristesa, ràbia i alguna llàgrima. Ara ho recordem entre moltes rialles i acudits. Hem tornat molts cops més a Pedreguer i ha acabat per convertir-se en un dels pobles de la nostra zona preferits i el que escollirem quatre anys després per presentar el disc de Nòmades, omplint el Rockodrom. Qui ho arribaria a dir aquell mateix dia. ( rialles)

Hi ha algun fet que vos haja marcat com a grup?
Així ara fent memòria el que més podem dir que ens marca és quant tenim algun concert lluny de casa, viatjant 600km per l’AP7 sense expectatives de trobar-nos en gran cosa i et sorprens amb l’acollida de la gent que canta les teves cançons deixant-se la veu, res és comparable a eixa sensació. Conéixer a gent que si no fora per la música mai haguérem conegut que ens obri les portes de les seves llars i el tracte amb el que ens reben fent amics arreu del territori. Experiències que li devem a la música sense la qual no tindríem la vida tan intensa que portem.

Ens podríeu fer un spoiler del nou projecte que teniu entre mans?

Estem produint i acabant de compondre el que serà el nostre tercer disc hem volgut tornar a comptar en aquest projecte amb la mà del gran Marck Dasousa amb qui ja treballarem en la gravació i producció del nostre anterior disc Nòmades i amb el que quedarem realment satisfets. Tenim moltíssim de material i cançons amb les quals ja estem treballant i les sensacions que estem tenint són molt bones, ja que anem trobant la nostra pròpia sonoritat. Pretenem que siga un disc atrevit que mantinga l’essència d’Smoking però que es note una evolució i que no sone al que ja hem sigut capaços de fer en treballs anteriors, buscant sempre nous horitzons, inquietuds i motivacions.

Heu passat de tocar en llocs menuts i familiars a tocar com a caps de cartell o en festivals importants com el Festivern o el Feslloch. Com heu portat tota aquesta tralla?

Aquests dos anys de Nòmades han estat els més intensos que hem tingut en les nostres vides hem passat per una infinitat d’escenaris i festivals i hem vist com el nostre públic va creixent allà on anem, són sensacions indescriptibles poder viure aquestes experiències viatjant arreu dels Països Catalans cada setmana amb la maleta sempre feta, portant una vida nòmada en la carretera.

Sou uns dels grups valencians que més transmitiu en directe, com ho seguiu transmetre tota la vostra energia i connectar tant bé amb el vostre públic?

Nosaltres tan sols intentem fer el que més ens agrada, gaudir i posar passió cada segon dalt de l’escenari. Sempre hem dit que som un grup de tocar i tocar, no podem estar quiets o en casa ni un sol segon. Pot ser aquesta energia som capaços de transmetre-la al públic perquè formem un bon equip dalt i baix de l’escenari, ens uneix la música però sobretot l’amistat.

Al finalitzar, Smoking Souls ha creat una playlist per a Vida Indie on podem escoltar cançons i artistes que han influenciat en gran part al grup. Podeu escoltar-la en Spotify (ací) o a continuació:

Foto: Vicent de Castro

Filed under: Entrevistas

by

Colaboradora i encarregada de la secció Música en Valencià a Vida Indie.